HISTORIA DEL NAIXEMENT DEL NANBUDO
Yoshinao Nanbu (fundador del Nanbudo) neix a Kobe (Japó) el 13 de febrer de 1943. En aquesta època les arts marcials a Europa eren desconegudes a excepció del Judo i el Ju-Jitsu.
El seu besavi Yokozuma Kochikan Tanigoro era un conegut i famós Sumotori (lluitador de sumo), i el seu pare (5è Dan), donava classes de judo al dojo de la policia local de Kobe i a la regió de Kansai, al sud de Japó. Tot això unit a unes dots especials per a les arts marcials i una ferma voluntat de superació van ser indiscutiblement l’èxit dels triomfs en el seu camí.
A l’edat de 5 anys el seu pare el va iniciar en la seva formació com a budoka amb la pràctica del Judo. Posteriorment, amb el seu ingrés a l’escola municipal aprèn Kendo, sota la tutela del seu oncle.
Més tard, estudia els llibres d’altres disciplines marcials (Tonfa, nunchaku, Sai, Bo, etc.) que formen part de la biblioteca del seu pare.
Cap als 18 anys comença els estudis superiors amb la seva admissió a la facultat de ciències econòmiques a Osaka.
La seva preparació disciplinada i constant en les arts marcials forma part de la seva educació al llarg de la seva joventut. Aquest fet fa que Yoshinao assoleixi amb facilitat grans èxits en la seva vida.
A la universitat d’econòmiques, com en altres universitats, era obligatòria la pràctica d’algun art marcial. En aquesta hi havia tres clubs, un de Judo, un altre de Kendo i un altre de Karate, Yoshinao va optar
altre de Kendo i un altre de Karate, Yoshinao va opta per l’últim tot i el disgust del seu pare que es va sentir desolat. Però Nanbu, va ser atret per l’esperit del dojo de Karate de la universitat, que posa l’accent sobre els valors tradicionals de les arts marcials. Rep ensenyaments de Mestre Chojirô Tani (10è Dan) que practica i ensenya Shito-Ryu, encara que alhora segueix practicant i interessant-se per altres disciplines, perfeccionant altres estils com el Shotokan i Goyu-Ryu. Va practicar també la disciplina de
l’Aikido. Els seus destacats èxits en els estudis i el seu rendiment en les arts marcials, van produir per tot arreu, admiració i respecte. Va ser triat capità de l’equip de
Karate. Gràcies a una forma física extraordinària i a un domini perfecte de les tècniques, Yoshinao arriba a ser el millor Karateka de Japó. Amb vint anys va viure un gran èxit, va ser el 1963, coneix la victòria aconseguint el títol de l’GRAN GENERAL Omao, medalla a l’mèrit, en el qual venç en una competició amb 1250 participants. Entre ell i el seu Mestre Tani decideixen que es traslladi a Europa a divulgar el Karate. El Karate que no és tan popular a Europa en aquesta època, rep a aquest combatent amb sorpresa, ja que venç de manera aclaparadora en tots els tornejos que participa.
Yoshinao Nanbu disputa successivament nombroses competicions. Entra a participar a la Copa de França aconseguint vèncer en individuals, és elegit capità de l’equip de l’acadèmia francesa de karate i el seu equip guanya al campionat de França. També guanya en individuals en el campionat d’Europa, així com a la Copa Internacional de Cannes en la qual participen set països.Respectat pels millors especialistes de l’època, admiren a aquest japonès, prodigiós en l’escombrat i devastador gràcies al seu cop de peu circular. Els seus combats són guanyats amb esperit guerrer, recordant-hi els Bushi (guerrers medievals) de l’època japonesa. Poc després Nanbu decideix tornar al Japó per acabar la carrera de ciències econòmiques, cosa que compleix amb una facilitat sorprenent. A partir d’aquest any es lliura completament a les arts marcials. S’entrevista amb els grans mestres japonesos un darrere l’altre, iniciant-se en totes les tècniques possibles. Oficialment està encara sota la direcció de el Mestre Tani, és a dir del SHUKOKAI (escola creada per Tani a partir del Shito-Ryu).El mestre Tani deia que «Nanbu tenia el geni del Karate» per això és elegit per divulgar aquest estil. Nanbu s’esforça a aixecar l’organització mundial del Shukokai, multiplicant les demostracions i cursets arreu del món, assolint el seu objectiu amb èxit.
Obre Dojos arreu del món i és nomenat seleccionador de l’equip francès. El 1969 el mestre Tani li proposa ocupar-se de l’organització dels 3º Campionats de Món de Karate que serien per al mes d’octubre a París. A l’endemà del campionat, Nanbu trenca amb el Shukokai, ja que s’adona que està dirigit fonamentalment cap a la competició i els seus adeptes acabaven per no practicar altres tècniques que no fossin les més puntuades, deixant de banda altres tècniques més complicades de realitzar en competició. Decideix tornar al Japó i després de diversos mesos de reflexió troba la solució creant el primer pas cap al Nanbudo, «el SANKUKAI», el seu significat «escola dels 3 elements» es deu a la unió de la terra, lluna i sol o esperit, ment i cos. Nanbu s’encamina a flexibilitzar el Karate, ja que en el Sankukai la base és l’esquiva, que reemplaça en molts casos als bloquejos o els atacs i contraatac, fent un Karate més flexible i ràpid. El Mestre considera el Sankukai com una etapa cap a la maduresa, el que més endavant serà el Nanbudo.
El mestre Nanbu mor a París el 28 d’abril de 2020 a l’edat de 77 anys deixant el Nanbudo com a llegat per a les futures generacions.
«No hi ha fi, només existeix camí, l’evolució no acaba mai, es transforma a la imatge de l’ésser que la viu» Doshu Soke Yoshinao Nanbu