El Hapkido (Hangul: 합기도; Hanja: 合氣道) és un art marcial coreà d’autodefensa que empra cops de peu, cops de braços, luxacions, projeccions i armes tradicionals com el ganivet, l’espasa, la corda, el bastó de carrer i pals de diferents mides.

Va tenir el seu origen a Corea i la seva història és matèria de certa controvèrsia. Algunes fonts diuen que el fundador del Hapkido, Choi Yong Sul, va ser un servent / amo de claus (altres diuen «fill adoptiu») del Gran Mestre japonès de l’escola Daito Ryu Aikijujutsu, Sogaku Takeda.

Choi Yong Sul va tornar a Corea després de la mort de Takeda i va començar a ensenyar Yu Sool, o Yawara, (altres noms del Jujutsu), i eventualment va anomenar la seva «Kwan» (escola) Hapki Yu Sool Kwan. El seu alumne més famós, Ji Han Jae, va començar a estudiar sota la tutela de Choi i més tard va fundar la seva pròpia escola, la «Sung Moo Kwan», on va ensenyar el que ell va anomenar, a partir de l’any 1959, Hapkido. Durant el desenvolupament del Hapkido, Ji Han Jae va incorporar i enriquir els seus coneixements amb tècniques del Tae Kyon i altres escoles d’arts marcials tradicionals coreanes.

L’estil Sung Moo Kwan de Ji Han Jae va donar lloc a 10 escoles diferents, les quals van ser la base de la primera Federació Coreana de Hapkido.