FAMC
HISTÒRIA
En aquest apartat podreu obtenir més informació com la història, creació, etc., de les diferents àrees de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya:
TAEKWONDO
KUNG-FU
HAPKIDO
KRAV-MAGA
AIKIDO
ESPORTS CONTACTE
KARATE NANBUDO
El Taekwon-do, és un art marcial transformat en esport olímpic de combat des de l’any 1988, quan va ser introduït com a esport de demostració en els jocs olímpics realitzats a la ciutat de Seül a Corea del Sud. El Taekwondo es destaca per la varietat i espectacularitat de les seves tècniques de puntada i, actualment, és un dels sistemes més coneguts.
La paraula Taekwon-do prové dels caràcters Hanja 跆拳道 que signifiquen:
跆 (tae, escrit 태 en hangul): Tècniques que impliquin l’ús dels peus (puntades, cops de genoll).
拳 (kwon, 권): Tècniques que impliquin l’ús dels braços (puny, espatlla, mà, colze).
道 (do, 도): Camí de perfeccionament. Concepte filosòfic oriental, conegut també com dany o tao en xinès i com dō en japonès. També traduït com «cap» o «ment».
El Wushu (en xinès tradicional, 武術; en xinès simplificat, 武术) és alhora una exposició i un esport de contacte complet derivat de les Arts Marcials Xineses tradicionals. Va ser desenvolupat a la Xina a partir de 1949, en un esforç per a estandarditzar la pràctica de les arts marcials tradicionals xineses, si bé els intents d’estructurar les diverses tradicions d’arts marcials descentralitzats es remunten a temps enrere, quan l’Institut Central Guoshu es va establir a Nanquín en 1928. El terme Wushu és la paraula xinesa per a ‘arts marcials’ (武 wu = ‘militar’ o ‘marcial’; 术 shu = ‘art’). Actualment, el Wushu s’ha convertit en un esport internacional a través de la Federació Internacional de Wushu (IWUF), que celebra el Campionat Mundial de Wushu cada dos anys. Els primers campionats del món es van celebrar en 1991.
El Hapkido (Hangul: 합기도; Hanja: 合氣道) és un art marcial coreà d’autodefensa que empra cops de peu, cops de braços, luxacions, projeccions i armes tradicionals com el ganivet, l’espasa, la corda, el bastó de carrer i pals de diferents mides.
Va tenir el seu origen a Corea i la seva història és matèria de certa controvèrsia. Algunes fonts diuen que el fundador del Hapkido, Choi Yong Sul, va ser un servent / amo de claus (altres diuen «fill adoptiu») del Gran Mestre japonès de l’escola Daito Ryu Aikijujutsu, Sogaku Takeda.
Choi Yong Sul va tornar a Corea després de la mort de Takeda i va començar a ensenyar Yu Sool, o Yawara, (altres noms del Jujutsu), i eventualment va anomenar la seva «Kwan» (escola) Hapki Yu Sool Kwan.
El Krav-Magá és un art marcial israelià que es basa en la defensa personal, creat l’any 1970 per Imi Lichtenfeld. La seva essència va molt més allà d’un mer sistema físic de reaccions per a repel·lir agressions. El seu estudi se centra en el control del cos i la cerca de la perfecció biodinàmica dels moviments corporals destinats a la defensa personal. D’aquesta manera podem realitzar la defensa de la forma més eficaç i eficient possible. Així mateix, conté uns principis rectors, filosòfics i morals que ho converteixen en un art marcial pur. Es contempla tot tipus d’agressions. Des de mà buida fins amb armes i des d’un sol atacant fins a diversos atacants.
L’Aikido es un art marcial de origen japonès, que ens permet defensar-nos sense armes contra un o varis adversaris, armats o desarmats. La diferencia principal amb altres arts marcials rau en que es busca dissuadir al adversari i neutralitzà la seva intenció d’agressió, la finalitat de l’Aikido no es derrotar ni danyar en cap moment.
El practicant de Aikido utilitza tècniques de projecció y d’immobilització per dissuadir el seu adversari. Per fer la tècnica eficaç, desequilibra l’adversari usant la seva força o inèrcia i en les seves tècniques sol fer us dels «atemis», son cops en a punts vitals del cos, amb els quals es pot facilitar una correcta tècnica en una situació de perill.
Si bé no se li considera un art marcial formatiu tradicional o gendai budo per excel · lència, sinó un esport de combat, un lluitador de kickboxing és una competència renyida per als altres lluitadors de lluita en peus, que prefereixin un altre tipus d’esport de contacte o arts marcials, per la resistència física, contundència, i aguanti als cops dels seus practicants. Actualment és el sistema preferit per al desenvolupament de la lluita en peu, usat en les arts marcials mixtes combinades o MMA / AMM.
Modalitats
Semi-Contact: És una modalitat de combat al punt on els dos lluitadors barallen amb la finalitat d’aconseguir marcar el major nombre de cops….
HISTORIA DEL NAIXEMENT DEL NANBUDO Yoshinao Nanbu (fundador del Nanbudo) neix a Kobe (Japó) el 13 de febrer de 1943. En aquesta època les arts marcials a Europa eren desconegudes a excepció del Judo i el Ju-Jitsu. El seu besavi Yokozuma Kochikan Tanigoro era un conegut i famós Sumotori (lluitador de sumo), i el seu pare (5è Dan), donava classes de judo al dojo de la policia local de Kobe i a la regió de Kansai, al sud de Japó. Tot això unit a unes dots especials per a les arts marcials i una ferma voluntat de superació van ser indiscutiblement l’èxit dels triomfs en el seu camí. 
A l’edat de 5 anys el seu pare el va iniciar en la seva formació com a budoka amb la pràctica del Judo. Posteriorment, amb el seu ingrés a l’escola municipal aprèn Kendo, sota la tutela del seu oncle. Més tard, estudia els llibres d’altres disciplines marcials (Tonfa, nunchaku, Sai, Bo, etc.) que formen part de la biblioteca del seu pare. Cap als 18 anys comença els estudis superiors amb la seva admissió a la facultat de ciències econòmiques a Osaka. La seva preparació disciplinada i constant en les arts marcials forma part de la seva educació al llarg de la seva joventut. Aquest fet fa que Yoshinao assoleixi amb facilitat grans èxits en la seva vida. A la universitat d’econòmiques, com en altres universitats, era obligatòria la pràctica d’algun art marcial. En aquesta hi havia tres clubs, un de Judo, un altre de Kendo i un altre de Karate, Yoshinao va optar altre de Kendo i un altre de Karate, Yoshinao va opta per l’últim tot i el disgust del seu pare que es va sentir desolat.
